FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta de la família de les compostes, de fulles arrodonides totes radicals i tiges floríferes molt primerenques, que porten diversos capítols de flors violàcies, amb olor de vainilla, pròpia de llocs ombrívols de terra baixa (Petasites pyrenaicus o P. fragrans). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ciència que té per objecte d'establir les dates i les durades dels esdeveniments històrics i geològics. Tractat per a la reducció dels diversos calendaris a la cronologia actual. Sèrie ordenada temporalment dels esdeveniments relatius a un succés o fenomen. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obra poètica, de caràcter narratiu o didascàlic, d'extensió notable i de vast alè creador, que pot tenir arguments i tons diversos. El gran poema L'Atlàntida de Verdaguer. Composició poètica breu. Hi ha poemes de Salvat-Papasseit que m'agraden molt. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc sota terra on es guarda el blat i altres grans, llavors, farratge, pinso, etc. Dipòsit cilíndric o prismàtic destinat a l'emmagatzematge i la conservació de diversos productes, especialment cereals, però també farratge, minerals, etc. Masmorra. Carbonera 1 1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moneda encunyada a Tours. Moneda francesa que conserva els tipus característics de la moneda de Tours. Moneda d'argent o de billó encunyada a diversos països d'Europa a partir del segle xiii, tot prenent la tipologia del tornès francès. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desenvolupament dels caràcters físics i mentals de l'home en la dona. Alteració en l'individu de sexe femení en el qual es manifesten caràcters sexuals secundaris masculins, com ara hirsutisme o veu greu, a causa de diversos trastorns endocrins. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reunió o assemblea de persones cridades a deliberar sobre algun afer. Parlament, cambra dels diputats. Reunió de savis, estudiosos, professionals o polítics vinguts de diversos indrets per a discutir qüestions de llur especialitat. Congrés de Ciències Socials. Primer [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ritu o pregària instituïts per l'Església catòlica a imitació dels sagraments, que s'apliquen a una persona, un lloc o un objecte. Antigament, germandat entre diversos pobles per a garantir llur pròpia seguretat, feta per mitjà de jurament. Grup armat organitzat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'empaquetar; l'efecte. Disposició ordenada de les partícules d'un sediment, on cada element té diversos punts de contacte amb els elements adjacents, cosa que determina llur ordenament més o menys compacte i la porositat de la roca sedimentària. Ordenació [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un dels grups en què es divideixen els pobles indoeuropeus, al qual pertanyen els russos, els polonesos, els búlgars, etc. Relatiu o pertanyent als eslaus. Llengua indoeuropea que parlaven els diversos pobles eslaus. Grup de llengües procedents de l'eslau. eslau [...]
